Luping's Blog

Durant el mes de juny he fet dos anells de compromís. Un d’elles era per una noia que no conec però tenia alguna pista de com era ella: discreta, no acostuma a portar joies extremades i li agrada el verd. Això em va fer pensar amb l’esmeralda i amb un disseny senzill i elegant. Durante este mes de Junio he hecho dos anillos de compromiso. Uno era para una chica que no conozco pero tenía alguna pista de como era ells: discreta; no acostumbra a lucit joyas extremadas y le gusta el color verde. Esto me hizo pensar en la esmeralda y en un diseño sencillo y elegante.

L’altre encàrrec me’l va fer un noi que va ser professor meu quan vaig fer la carrera d’arquitectura. Es diu Josep Ferrando i us recomano visitar la seva obra. Els arquitectes  vocacionals (no és el  meu cas) tenen les idees i els conceptes molt clars. Quan vam quedar per primera vegada per parlar de l’anell ja li vaig preguntar, que és el què vols exactament?, i no em vaig equivocar, sabia el que volia. Va ser un procés molt interessant que per circunstàncies tècniques va anar canviant de forma. Ell em feia guardar totes les maquetes per cutres que fossin i al final li va entregar a la nòvia tot el procés. El otro encargo me lo hizo un chico que fue profesor mío cuando hice la carrera de arquitectura. Se llama Josep Ferrando y os recomiendo visitar su obra. Los arquitectos vocacionales (no es mi caso) tienen las ideas y los conceptos muy claros. Cuando quedamos por primera vez para hablar del anillo ya le pregunté: ¿Qué es lo que quieres exactamente?, y no me equivoqué, él sabía perfectamente qué quería. Fue un proceso que por circunstancias técnicas fue cambiando de forma. Él me hacía guardar todas las maquetas por cutres que fueran y al final le entregó a la novia todo el proceso.

Últimament la plata està molt cara, aquest any ha pujat moltíssim. Està clar que la tendència tant de la plata com de l’or és a pujar. Per això m’agrada recórrer a materials més barats com el llautó o el bronze. AL final pots acabar donant un acabat de plata o d’or… Aquests són uns penjolls fets amb peces ja comprades però més endavant, si veig que tenen èxit m’agradaria dissenyar-les jo mateixa. Obrir una nova via amb la bisuteria. A veure què us semblen. Últimamente la plata está muy cara, ha subido mucho durante este último año. Está claro que la tendencia tanto de el oro como de la plata es a subir. Por eso me gusta recurrir a materiales más baratos como es el bronze o el latón. Estos son unos colgantes hechos con piezas ya compradas, pero más adelante, si veo que tienen éxito me gustaría diseñarlas yo misma. Abrir una nueva vía con la bisutería. A ver que os parecen.

Mai m’han acabat d’agradar les pedres tallades. Trobo que semblen artificials i no m’agrada que brillin tant. De fet, d’això es tracta, es tallen per potenciar la seva lluminositat. Però quan veig les pedres naturals penso que és una llàstima tenir que tallar-les per conseguir aquestes formes geomètriques perfectes, totes iguals. Per això em van cridar l’atenció les pedres de riu, aquestes que trobes al jardí de moltes cases, arrodonies per l’aigua, amb formes orgàniques i naturals, i sobretot úniques i irrepetibles. Vaig escollir-ne algunes i vaig fer aquests penjolls. Combino la pedra amb plata i fil d’acer.
Nunca me han acabado de gustar las piedras talladas. Me da la sensación que son atificiales y no me gusta que brillen tanto. En realidad, se trata de que la talla potencie la luminosidad de la piedra. Pero cuando veo las piedras naturales pienso que es una lástima tener que tallarlas para dar estas formas geométricas perfectas, todas iguales. Por esto me llamaron la atención las piedras de río, las que encuentras en el jardín de muchas casas, redondeadas por el agua, con formas orgánicas y naturales, y sobretodo únicas e irrepetibles. Elegí alguna e hice estos collares. Combino plata, acero y la piedra.

En els inicis de luping vaig començar venent a amics i familiars. Era una alegria que compressin però sobretot que després veiessis que ho duien posat. Vull pensar que en la majoria dels casos no ho feien per compromís. De fet, evidenment segueix sent el meu públic més fidel i m’omple d’alegria!!

Més endavant, quan ja vaig començar a vendre a través de botigues tenia la gran il.lusió que arribés el dia de veure algú desconegut lluint una joia luping. Un dia m’hi vaig trobar i vaig estar a punt d’abraçar a aquella dona. Al final no ho vaig fer però me la vaig mirar una bona estona.

El que mai m’havia imaginat era veure algú per la televisió amb les joies que faig. Aquí podeu veure l’entrevista a Sandra Bruna (gràcies Laia, Elisa i Anna), una agent literària de molt èxit, amb arracades i penjoll luping. Són el penjoll volcà i les arracades volcanet. Quina il.lusió!!! Gràcies Sandra Bruna!

Aquest és un exercici de tècnica. Triar un tros de branca i fer una copia en plata. Estic contenta del resultat!
Este es un ejercicio de técnica. Elegir un trozo de rama y hacer una copia en plata. Estoy contenta con el resultado!

Un dels meus primers posts mostrava una col.lecció de 30 aros de cartolina, que podien servir tant per polsera com per penjoll. Arrel  d’això, la Laia em va demanar fer-los amb plata per regalar-li a la seva germana. Em va fer molta il.lusió. Aquí teniu les fotografies. De fet, tots junts formen una polsera o un penjoll però per sí sols poden funcionar també. D’aquesta manera pots fer les combinacions que vulguis. Uno de mis primeros posts enseñaba una colección de 30 aros de cartulina, que podían servir como pulsera o como colgante. Gracias a esto, Laia me pidió que los hiciera en plata para regalar-lo a su hermana. Me hizo mucha ilusión. Aquí podéis ver las fotos. Todos los aros juntos forman una pulsera o un colgante pero por sí solos pueden funcionar también. De esta manera puedes hacer las combinaciones que quieras.

Us presento els meus primers anells amb pedres, una rodona, una quadrada i una «navet» que és aquesta forma rara. És una assignatura molt tècnica i m’ha costat, però al final estic contenta del resultat, sobretot de la boca rodona. Os presento mis primeros anillos con piedras, una redonda, una cuadrada y una «navet» que es esta forma rara. Es una asignatura muy técnica i me ha costado, pero al final estoy contenta del resultado, sobretodo de la boca redonda.

La roba estesa crec que és una imatge que segons com pot ser poètica, tampoc sé explicar perquè, però els típics barris que pengen la roba al balcó del carrer tenen com una «vidilla» especial. A part de la varietat de color que aporta al carrer, és com si els veïns fossin quasi família entre ells i no els hi importés que el de davant del replà se n’adonés que porta la roba interior vermella…En fi, no sé, em fa gràcia. La qüestió és que d’això n’he extret una joia.

Per altra banda em fa molta il.lusió parlar de «la mima» una marca de roba de nens petits creada amb molt amor per una gran amiga. Pensareu que no té relació una cosa amb l’altra però com podreu veure a la seva web, presenta la roba estesa en un terrat de Barcelona. No us perdeu el seu blog que va actualitzant i on ja es pot veure la col.lecció d’hivern!